Yo también, como humano, puedo tener una enfermedad mental, pero... con mi esfuerzo, la ayuda de mi familia y la aceptación y respeto de la sociedad, puedo mejorar mi calidad de vida y la de mi familia, e incluso... sanar.
En general, cuando hablamos o pensamos en enfermedades mentales, las vemos como irreversibles, intratables, tabú, etc., y si nos afectan de forma directa, en ocasiones, intentamos ocultarlas por una serie de perjuicios que más que ayudarnos en imagen y prestigio nos inducen a recluirnos en el estrecho circulo del enfermo y su entorno limitando de forma muy importante las posibilidades de mejora de la enfermedad, en detrimento de la calidad de vida del enfermo, de su familia y las posibilidades de recuperación o mejora de la enfermedad.
Es muy importante:
-Trabajar para que el enfermo tenga conciencia de la enfermedad... poco a poco, con esperanza y con paciencia. Cualquier avance, por pequeño que sea será un logro.
-Asumir ante la sociedad, por parte de la familia, la existencia de la enfermedad. No es ninguna vergüenza, todos podemos ser enfermos mentales al igual que enfermos físicos, y en estas enfermedades tenemos que conseguir concienciarnos y considerarlas normales como otras: artrosis, asma, reuma, etc. La transmisión de normalidad de la familia al enfermo y resto de la sociedad favorecerá la asunción de conciencia de la enfermedad por todos, y en especial en el enfermo, que aceptará mejor la medicación, tratamientos, terapias, etc., avanzando y animándolo en su mejora.
-Defender la normalidad de la enfermedad, propiciando que la sociedad tenga conciencia y acepte de forma normal la convivencia con los afectados y que ellos no se sientan discriminados ni distintos, sino aceptados, comprendidos y apoyados, lo que propiciará su integración a la sociedad, no su rechazo y temor a esta.
-Aparte del apoyo moral, para aumentar la calidad de vida de familiares y enfermos, deberíamos trabajar intensamente, unidos, cuantos más mejor, sin perjuicio de respetar la individualidad de cada caso, en conocer los recursos y medios existentes y en gestionar estos recursos en beneficio de los enfermos y familias, asegurando en la mayor medida el futuro de nuestros enfermos cuando los ascendientes y familiares directos falten.
viernes, 6 de marzo de 2009
miércoles, 4 de marzo de 2009
Solidaritat, igualtat i sentiment badienc
Observem amb orgull i alegria que cada dia augmenta el sentiment de sentir-se badienc en cadascú dels nostres ciutadans. S’ha treballat molt en l’enriquiment de la nostra ciutat en tots els aspectes i des de totes les alternatives possibles, per totes les persones, cada una contribuint com ha pogut, com ha sabut i donant el millor d’ella, construint dia rere dia des del seu naixement, que ja supera els trenta-quatre anys, la nostra Badia actual: PARTICIPATIVA, SOLIDÀRIA I AMB UN GRAN DESIG, DIGNE I RESPECTABLE; QUE ENS SENTIM TOTS IGUALS, SENSE CAP EXCEPCIÓ.
És meravellós veure com rebem i tractem a les persones que venen a viure a la nostra ciutat, sigui el que sigui el seu origen i condició social, la nostra integració amb ells com si els coneguéssim de tota la vida, ressaltant que aquesta acceptació, que considerem normal els està convidant i implicant a que s’integrin en la nostra cultura i costums a poc a poc, realitat del nostre futur molt proper, gairebé present: IGUALS EN LA DIVERSITAT, solidaris i amb respecte mutu. Tot això, sense perjudici de conservar i potenciar els nostres actius (idioma, cultura i història) legítims, no renunciables i plurals: català i castellà. Aquesta predisposició exquisida respecte a les diverses cultures no hauria de minorar la nostra solidaritat i sentiments d’igualtat amb els nostres veïns de tota la vida i història a Badia, catalans i d’altres comunitats, per allò d’«on hi ha confiança»…
Aquesta actitud descrita dels nostres conciutadans, que treballem per aquests valors per aconseguir optimitzar aquesta igualtat solidària desitjada a la nostra ciutat necessita que tots, sense cap excepció, ens conscienciem de:
Que hem de tenir una administració que tracti tots els ciutadans per igual en la distribució dels recursos i mitjans existents amb transparència i que prioritzi als que més ho necessiten. La crisi actual que ens afecta a tots i especialment al col·lectiu d’aturats en l’actualitat superior al 14% i en augment, requereix una atenció especial a aquest col·lectiu, invertint el possible en pal·liar aquest efecte, en detriment d’altres despeses, previ anàlisi per tal d’evitar els superflus i que prioritzi solament el cost útil.
Que la nostra riquesa social i cultural s’ha de mostrar tal qual és en realitat, amb la suficient humilitat per entendre que hem d’optimitzar-la, reciclar-la i potenciar-la amb saba nova tot invertint en tècniques actuals i de futur, prioritzant la competitivitat unida a la solidaritat i igualtat, evitant que es parli d’entitats que ja no existeixen i es quantifiquen com vives amb objectius dubtosos i no transparents que confonen, quan hauríem d’encoratjar-nos en aconseguir motivar i implicar als joves en les activitats socials i culturals existents donant-los veu i vot i animant-los a la creació d’altres noves que enriqueixin la nostra ciutat.
Que la nostra ciutat, donada la seva important densitat de població propera als 15.000 habitants, necessita per a una major i millor comunicació una emissora de ràdio d’ones, independent en tots els aspectes, finançada amb els recursos de l’administració local i/o de la Generalitat i al servei de l’expressió i informació de tots els ciutadans, gestionada i projectada per professionals, solidaris amb la ciutadania sense dependència alguna. Complementant l’amortització del seu cost amb publicitat.
Que hem de valorar la nostra premsa local, participar en ella, llegir-la, informar-nos, expressar-nos i conèixer-nos a través dels mitjans existents, amb respecte entre els mateixos i en objectiu comú d’enriquiment cultural de la nostra ciutat.
Que, donada l’alta mitjana d’edat de la població i els importants col·lectius de la tercera edat i de persones amb discapacitats, és prioritari invertir en infraestructures que facilitin els accessos i serveis, i en vehicles adaptats a les seves necessitats.
Que hem de millorar en la neteja de carrers, parcs, jardins i augmentar els espais destinats a la higiene i necessitats fisiològiques de la gran quantitat de mascotes existents, proporcional a la població; pipi-cans, etc.
Que som capaços de gaudir, assolir, fomentar i propulsar la nostra riquesa folklòrica en general i compartir festes i reunions col·lectives en les què s’agermanen, sardanes, jotes, sevillanes, danses àrabs, europees, sud-americanes, etc.
Si soms capaços d’aconseguir a poc a poc, ser iguals i competitius constructivament, seguirem sent i serem cada dia més, UNA CIUTAT DE REFERÈNCIA.
És meravellós veure com rebem i tractem a les persones que venen a viure a la nostra ciutat, sigui el que sigui el seu origen i condició social, la nostra integració amb ells com si els coneguéssim de tota la vida, ressaltant que aquesta acceptació, que considerem normal els està convidant i implicant a que s’integrin en la nostra cultura i costums a poc a poc, realitat del nostre futur molt proper, gairebé present: IGUALS EN LA DIVERSITAT, solidaris i amb respecte mutu. Tot això, sense perjudici de conservar i potenciar els nostres actius (idioma, cultura i història) legítims, no renunciables i plurals: català i castellà. Aquesta predisposició exquisida respecte a les diverses cultures no hauria de minorar la nostra solidaritat i sentiments d’igualtat amb els nostres veïns de tota la vida i història a Badia, catalans i d’altres comunitats, per allò d’«on hi ha confiança»…
Aquesta actitud descrita dels nostres conciutadans, que treballem per aquests valors per aconseguir optimitzar aquesta igualtat solidària desitjada a la nostra ciutat necessita que tots, sense cap excepció, ens conscienciem de:
Que hem de tenir una administració que tracti tots els ciutadans per igual en la distribució dels recursos i mitjans existents amb transparència i que prioritzi als que més ho necessiten. La crisi actual que ens afecta a tots i especialment al col·lectiu d’aturats en l’actualitat superior al 14% i en augment, requereix una atenció especial a aquest col·lectiu, invertint el possible en pal·liar aquest efecte, en detriment d’altres despeses, previ anàlisi per tal d’evitar els superflus i que prioritzi solament el cost útil.
Que la nostra riquesa social i cultural s’ha de mostrar tal qual és en realitat, amb la suficient humilitat per entendre que hem d’optimitzar-la, reciclar-la i potenciar-la amb saba nova tot invertint en tècniques actuals i de futur, prioritzant la competitivitat unida a la solidaritat i igualtat, evitant que es parli d’entitats que ja no existeixen i es quantifiquen com vives amb objectius dubtosos i no transparents que confonen, quan hauríem d’encoratjar-nos en aconseguir motivar i implicar als joves en les activitats socials i culturals existents donant-los veu i vot i animant-los a la creació d’altres noves que enriqueixin la nostra ciutat.
Que la nostra ciutat, donada la seva important densitat de població propera als 15.000 habitants, necessita per a una major i millor comunicació una emissora de ràdio d’ones, independent en tots els aspectes, finançada amb els recursos de l’administració local i/o de la Generalitat i al servei de l’expressió i informació de tots els ciutadans, gestionada i projectada per professionals, solidaris amb la ciutadania sense dependència alguna. Complementant l’amortització del seu cost amb publicitat.
Que hem de valorar la nostra premsa local, participar en ella, llegir-la, informar-nos, expressar-nos i conèixer-nos a través dels mitjans existents, amb respecte entre els mateixos i en objectiu comú d’enriquiment cultural de la nostra ciutat.
Que, donada l’alta mitjana d’edat de la població i els importants col·lectius de la tercera edat i de persones amb discapacitats, és prioritari invertir en infraestructures que facilitin els accessos i serveis, i en vehicles adaptats a les seves necessitats.
Que hem de millorar en la neteja de carrers, parcs, jardins i augmentar els espais destinats a la higiene i necessitats fisiològiques de la gran quantitat de mascotes existents, proporcional a la població; pipi-cans, etc.
Que som capaços de gaudir, assolir, fomentar i propulsar la nostra riquesa folklòrica en general i compartir festes i reunions col·lectives en les què s’agermanen, sardanes, jotes, sevillanes, danses àrabs, europees, sud-americanes, etc.
Si soms capaços d’aconseguir a poc a poc, ser iguals i competitius constructivament, seguirem sent i serem cada dia més, UNA CIUTAT DE REFERÈNCIA.
SOLIDARIDAD, IGUALDAD Y SENTIMIENTO BADIENSE
Observamos con orgullo y alegría que cada día aumenta el sentimiento y de sentirse Badiense en cada uno de nuestros ciudadanos.
Se ha trabajado mucho en el enriquecimiento de nuestra ciudad en todos los aspectos y desde todas las alternativas posibles, por todas las personas, cada una contribuyendo como ha podido, como ha sabido y dando lo mejor de ella, construyendo día a día desde su nacimiento, que ya supera los treinta y cuatro años, nuestra Badia actual: PARTICIPATIVA, SOLIDARIA Y CON UN GRAN DESEO, DIGNO Y RESPETABLE; QUE NOS SINTAMOS TODOS IGUALES, SIN EXCEPCION.
Es maravilloso ver como recibimos y tratamos a las personas que vienen a vivir en nuestra ciudad, sea cual sea su origen y condición social, nuestra integración con ellos como si los conociésemos de toda la vida, resaltando que esta aceptación, que consideramos normal les está invitando e implicando a que se integren en nuestra cultura y costumbres poco a poco, realidad de nuestro futuro muy cercano, casi presente: UNA UNICA RAZA, solidaria y de respeto mutuo, recíproco e igualitario. Todo ello, sin perjuicio de conservar y potenciar nuestros activos (idioma, cultura e historia) legítimos, no renunciables y plurales: Catalán y Castellano. Esta predisposición exquisita respecto a las distintas culturas no debería minorar nuestra solidaridad y sentimiento de igualdad con nuestros vecinos de toda la vida e historia en Badia, catalanes y de otras comunidades, por aquello de “donde hay confianza”…
Esta actitud descrita de nuestros ciudadanos, que trabajamos por esos valores para conseguir optimizar esa igualdad solidaria deseada en nuestra ciudad necesita que todos, sin excepción, nos concienciemos de:
a) Que debemos tener una administración que trate a todos los ciudadanos por igual en la distribución de los recursos y medios existentes con transparencia y que priorice a los que más lo necesitan. La crisis actual que nos afecta a todos y en especial al colectivo de desempleados en la actualidad superior al 14% en aumento, requiere una atención especial a este colectivo, invirtiendo lo posible en paliar este efecto, en detrimento de otros gastos, previo análisis para evitar los superfluos y que priorice solo el coste útil.
b) Que nuestra riqueza social y cultural se debe mostrar tal cual es en realidad, con la suficiente humildad para entender que debemos optimizarla, reciclarla y potenciarla con savia nueva e invirtiendo en técnicas actuales y de futuro priorizando la competitividad unida a la solidaridad e igualdad, evitando que se hable de entidades que ya no existen y se cuantifican como vivas con objetivos dudosos y no transparentes que confunden, cuando debiéramos esforzarnos en conseguir motivar e implicar a los jóvenes en las actividades sociales y culturales existentes dándoles voz y voto y animándoles a la creación de otras nuevas que enriquezcan a nuestra ciudad.
c) Que nuestra ciudad, dada su importante densidad de población cercana a los 15.000 habitantes, necesita para una mayor y mejor comunicación una emisora de radio de ondas, independiente en todos los aspectos, financiada con los recursos de la administración local y/o de la Generalitat y al servicio de la expresión e información de todos los ciudadanos, gestionada y proyectada por profesionales, solidarios con la ciudadanía sin dependencia alguna. Complementando la amortización de su coste con publicidad.
d) Que hemos de valorar nuestra prensa local, participar en ella, leerla, informarnos, expresarnos y conocernos a través de los medios existentes, con respeto entre los mismos y en objetivo común de enriquecimiento cultural de nuestra ciudad.
e) Que dada la alta media de edad de la población y los importantes colectivos de la tercera edad y de personas con minusvalías, es prioritario invertir en infraestructuras que faciliten los accesos y servicios, y en vehículos adaptados a sus necesidades.
f) Que debemos mejorar en la limpieza de calles, parques, jardines y aumentar los espacios destinados a la higiene y necesidades fisiológicas de la gran cantidad de mascotas existentes, proporcional a la población; pipi-cans, etc.
g) Que somos capaces de disfrutar y conseguir fomentar y propulsar nuestra riqueza folklórica en general y compartir fiestas y reuniones colectivas en las que se hermanen, sardanas, jotas, sevillanas, danzas árabes, europeas, sudamericanas,etc.
Si somos capaces de conseguir poco a poco, ser iguales y competitivos constructivamente, seguiremos siendo y seremos cada día más, UNA CIUDAD REFERENTE.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
