Observem amb orgull i alegria que cada dia augmenta el sentiment de sentir-se badienc en cadascú dels nostres ciutadans. S’ha treballat molt en l’enriquiment de la nostra ciutat en tots els aspectes i des de totes les alternatives possibles, per totes les persones, cada una contribuint com ha pogut, com ha sabut i donant el millor d’ella, construint dia rere dia des del seu naixement, que ja supera els trenta-quatre anys, la nostra Badia actual: PARTICIPATIVA, SOLIDÀRIA I AMB UN GRAN DESIG, DIGNE I RESPECTABLE; QUE ENS SENTIM TOTS IGUALS, SENSE CAP EXCEPCIÓ.
És meravellós veure com rebem i tractem a les persones que venen a viure a la nostra ciutat, sigui el que sigui el seu origen i condició social, la nostra integració amb ells com si els coneguéssim de tota la vida, ressaltant que aquesta acceptació, que considerem normal els està convidant i implicant a que s’integrin en la nostra cultura i costums a poc a poc, realitat del nostre futur molt proper, gairebé present: IGUALS EN LA DIVERSITAT, solidaris i amb respecte mutu. Tot això, sense perjudici de conservar i potenciar els nostres actius (idioma, cultura i història) legítims, no renunciables i plurals: català i castellà. Aquesta predisposició exquisida respecte a les diverses cultures no hauria de minorar la nostra solidaritat i sentiments d’igualtat amb els nostres veïns de tota la vida i història a Badia, catalans i d’altres comunitats, per allò d’«on hi ha confiança»…
Aquesta actitud descrita dels nostres conciutadans, que treballem per aquests valors per aconseguir optimitzar aquesta igualtat solidària desitjada a la nostra ciutat necessita que tots, sense cap excepció, ens conscienciem de:
Que hem de tenir una administració que tracti tots els ciutadans per igual en la distribució dels recursos i mitjans existents amb transparència i que prioritzi als que més ho necessiten. La crisi actual que ens afecta a tots i especialment al col·lectiu d’aturats en l’actualitat superior al 14% i en augment, requereix una atenció especial a aquest col·lectiu, invertint el possible en pal·liar aquest efecte, en detriment d’altres despeses, previ anàlisi per tal d’evitar els superflus i que prioritzi solament el cost útil.
Que la nostra riquesa social i cultural s’ha de mostrar tal qual és en realitat, amb la suficient humilitat per entendre que hem d’optimitzar-la, reciclar-la i potenciar-la amb saba nova tot invertint en tècniques actuals i de futur, prioritzant la competitivitat unida a la solidaritat i igualtat, evitant que es parli d’entitats que ja no existeixen i es quantifiquen com vives amb objectius dubtosos i no transparents que confonen, quan hauríem d’encoratjar-nos en aconseguir motivar i implicar als joves en les activitats socials i culturals existents donant-los veu i vot i animant-los a la creació d’altres noves que enriqueixin la nostra ciutat.
Que la nostra ciutat, donada la seva important densitat de població propera als 15.000 habitants, necessita per a una major i millor comunicació una emissora de ràdio d’ones, independent en tots els aspectes, finançada amb els recursos de l’administració local i/o de la Generalitat i al servei de l’expressió i informació de tots els ciutadans, gestionada i projectada per professionals, solidaris amb la ciutadania sense dependència alguna. Complementant l’amortització del seu cost amb publicitat.
Que hem de valorar la nostra premsa local, participar en ella, llegir-la, informar-nos, expressar-nos i conèixer-nos a través dels mitjans existents, amb respecte entre els mateixos i en objectiu comú d’enriquiment cultural de la nostra ciutat.
Que, donada l’alta mitjana d’edat de la població i els importants col·lectius de la tercera edat i de persones amb discapacitats, és prioritari invertir en infraestructures que facilitin els accessos i serveis, i en vehicles adaptats a les seves necessitats.
Que hem de millorar en la neteja de carrers, parcs, jardins i augmentar els espais destinats a la higiene i necessitats fisiològiques de la gran quantitat de mascotes existents, proporcional a la població; pipi-cans, etc.
Que som capaços de gaudir, assolir, fomentar i propulsar la nostra riquesa folklòrica en general i compartir festes i reunions col·lectives en les què s’agermanen, sardanes, jotes, sevillanes, danses àrabs, europees, sud-americanes, etc.
Si soms capaços d’aconseguir a poc a poc, ser iguals i competitius constructivament, seguirem sent i serem cada dia més, UNA CIUTAT DE REFERÈNCIA.
És meravellós veure com rebem i tractem a les persones que venen a viure a la nostra ciutat, sigui el que sigui el seu origen i condició social, la nostra integració amb ells com si els coneguéssim de tota la vida, ressaltant que aquesta acceptació, que considerem normal els està convidant i implicant a que s’integrin en la nostra cultura i costums a poc a poc, realitat del nostre futur molt proper, gairebé present: IGUALS EN LA DIVERSITAT, solidaris i amb respecte mutu. Tot això, sense perjudici de conservar i potenciar els nostres actius (idioma, cultura i història) legítims, no renunciables i plurals: català i castellà. Aquesta predisposició exquisida respecte a les diverses cultures no hauria de minorar la nostra solidaritat i sentiments d’igualtat amb els nostres veïns de tota la vida i història a Badia, catalans i d’altres comunitats, per allò d’«on hi ha confiança»…
Aquesta actitud descrita dels nostres conciutadans, que treballem per aquests valors per aconseguir optimitzar aquesta igualtat solidària desitjada a la nostra ciutat necessita que tots, sense cap excepció, ens conscienciem de:
Que hem de tenir una administració que tracti tots els ciutadans per igual en la distribució dels recursos i mitjans existents amb transparència i que prioritzi als que més ho necessiten. La crisi actual que ens afecta a tots i especialment al col·lectiu d’aturats en l’actualitat superior al 14% i en augment, requereix una atenció especial a aquest col·lectiu, invertint el possible en pal·liar aquest efecte, en detriment d’altres despeses, previ anàlisi per tal d’evitar els superflus i que prioritzi solament el cost útil.
Que la nostra riquesa social i cultural s’ha de mostrar tal qual és en realitat, amb la suficient humilitat per entendre que hem d’optimitzar-la, reciclar-la i potenciar-la amb saba nova tot invertint en tècniques actuals i de futur, prioritzant la competitivitat unida a la solidaritat i igualtat, evitant que es parli d’entitats que ja no existeixen i es quantifiquen com vives amb objectius dubtosos i no transparents que confonen, quan hauríem d’encoratjar-nos en aconseguir motivar i implicar als joves en les activitats socials i culturals existents donant-los veu i vot i animant-los a la creació d’altres noves que enriqueixin la nostra ciutat.
Que la nostra ciutat, donada la seva important densitat de població propera als 15.000 habitants, necessita per a una major i millor comunicació una emissora de ràdio d’ones, independent en tots els aspectes, finançada amb els recursos de l’administració local i/o de la Generalitat i al servei de l’expressió i informació de tots els ciutadans, gestionada i projectada per professionals, solidaris amb la ciutadania sense dependència alguna. Complementant l’amortització del seu cost amb publicitat.
Que hem de valorar la nostra premsa local, participar en ella, llegir-la, informar-nos, expressar-nos i conèixer-nos a través dels mitjans existents, amb respecte entre els mateixos i en objectiu comú d’enriquiment cultural de la nostra ciutat.
Que, donada l’alta mitjana d’edat de la població i els importants col·lectius de la tercera edat i de persones amb discapacitats, és prioritari invertir en infraestructures que facilitin els accessos i serveis, i en vehicles adaptats a les seves necessitats.
Que hem de millorar en la neteja de carrers, parcs, jardins i augmentar els espais destinats a la higiene i necessitats fisiològiques de la gran quantitat de mascotes existents, proporcional a la població; pipi-cans, etc.
Que som capaços de gaudir, assolir, fomentar i propulsar la nostra riquesa folklòrica en general i compartir festes i reunions col·lectives en les què s’agermanen, sardanes, jotes, sevillanes, danses àrabs, europees, sud-americanes, etc.
Si soms capaços d’aconseguir a poc a poc, ser iguals i competitius constructivament, seguirem sent i serem cada dia més, UNA CIUTAT DE REFERÈNCIA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario